dijous, 22 de gener del 2015

Preguntes

Si encara sento por, si encara veig i sento injustícies, si encara no hi ha dret a la lliure expressió -sense fer mal a ningú-, si encara hi ha recriminacions, si encara no hi ha diàleg, si encara hi ha corrupció, si encara hi ha pobresa... ¿En què hem avançat? ¿Involucionem? ¿O simplement no evolucionem?

dijous, 8 de gener del 2015

El món marginal

Efectivament, algú dedica molt de temps a escriure unes pàgines i busca una editorial que es complagui a donar-li una recompensa a allò que ha escrit que, a més, està molt ben escrit, és innovador, etc. etc. Posem que trobi aquesta editorial arriscada com a qui li toca la rifa. Ja hem vençut un obstacle, resulta que l'editor o editora no és un amic o una amiga sinó que realment fa una aposta per l'obra, el producte li satisfà i creu que pot tenir sortida. Algú publica el llibre.
Per què -em pregunto- només s'ha vençut un escull?... L'editorial no té distribuïdora; el distribueix ella mateixa segons les demandes (i el preu del llibre continua sent com si tingués distribuïdora). L'editorial fa una presentació -o dues a molt estirar- on poden vendre alguns dels exemplars a familiars i amics de l'artista -els salva el coll?... Potser sí.
El lector habitual no pot saber que el producte existeix a no ser que navegui i navegui (de vegades naufragant) per les pàgines d'internet, però no pot saber si escriu bé o no, si li pot agradar o no. Per exemple, a mi m'agradava fullejar els llibres i de tant en tant tenia alguna sorprenent descoberta (ho dic en passat perquè això ja no és actual).
Les llibreries, per una altra banda, amb el benentès que el segon obstacle estigués salvat; és a dir, que poguéssim comptar amb el llibre, tenen la seva política: "no agafem llibres en dipòsit, no, els de poesia no que no m'hi caben; sí, tinc aquella tauleta del racó per a ells... Que no la veu?... Aquella d'allà... Una mica a la dreta entrant cap aquell passadís...I a aquest/a autor/a qui el/la coneix?... No, aquí agafem llibres locals".
Total que entre uns i uns altres continuem vivint del mateix; dels mateixos i de les mateixes que en un bon moment es van apoderar del mercat del llibre. Sense avançar, estàtics, estúpids... Sempre les mateixes imbecil·litats d'una humanitat estancada... Tan estancada que ja fa pudor.
Al marge queden alguns i algunes bons i bones... molt. Però... Que han pogut publicar?

dimecres, 7 de gener del 2015

Regal de nadal

Aquests dies preparatoris al nadal, i els posteriors, hem tingut un gran regal. De fet són tres, com els savis d'Orient. I encara n'espero un altre. I si he esperat no desesperaré.
Em refereixo a la recuperació d'una figura excelsa -i abandonada, com sol passar- de la literatura catalana. I el fet s'ha realitzat amb la publicació de tres llibres:

- Poesia completa. Edicions 1984.
- Els ulls/La mirada. El Gall editor.
- Diaris. El Gall editor.

Feia anys que es deia que la poesia completa d'un dels millors poetes del segle XX de la literatura catalana s'estava preparant per a edicions 62, però el producte no ha vist la llum fins ara i en una altra editorial. Amb molts poemes publicats en revistes que no havien vist altra llum i molts d'altres d'inèdits. I, a més, s'han reeditat els llibres que s'han volgut assimilar al gènere del dietari: Els ulls, La mirada, La motivació i el film, Pere Pau i un gairebé inèdit La vida i els meus instants. Evidentment, els tres últims es publiquen amb el títol de Diaris. Molts dels llibres d'aquest gran autor, Blai Bonet, són en aquests moments introbables. Mantenir la memòria, mantenir la creació ens ha de ser indispensable i imprescindible: nodrir l'ànima és nodrir la vida.
Encara espero un altre regal: m'agradaria veure la seva prosa -i el poc teatre que va escriure- recollits en un o dos volums. Per deferència. Sempre he cregut que El mar és una de les millors novel·les de la literatura catalana del segle XX; això si no ens deceben els que estableixen cànons més o menys imperfectes pel que fa a les millors novel·les del segle (no me les he llegides totes). Qui ha llegit les novel·les de Blai Bonet mai no pot quedar indiferent. Estem d'enhorabona, però que continuï.







dimarts, 6 de gener del 2015

A la Carme

La cuca, després de l'estiu, no sabia què fer, si viure o morir; així que es va entaforar fins a la finestra d'una de les torres de la Sagrada Família per poder albirar el món i... vinga badar!
Un dia la Carme li va dir: "Ep! Que som aquí! Hi ha persones magnífiques i t'esperen persones magnífiques". I la cuca va voler baixar, li va costar, però al final ho aconseguí. Així que la cuca és baix, deixa Hegel i se'n va amb Schopenhauer. Deixa de badar i torna al món dels vius. I... sobretot: a rodar pel món.
Gràcies persones magnífiques.