dimarts, 19 d’agost de 2014

Agost

Agafo la samarreta vermella, tot i que és una mica cridanera per al mes d'agost. Quan s'atansa al meu cap i passa per les meves narius sento l'olor de sang i miro la podridura de cossos estesos en ple agost a la terra que els infantaren, destrossats, començant a ser una podridura, desfigurats a la vora de les altres figures. Cossos amputats, ferits, afamats... No m'importen si són cristians o musulmans o jueus... són humans, o abans eren humans. Quin humà pot fer això a un altre humà? Israel, Estats Units, Palestina, Irak...
La calor de l'agost atansa el tuf de la podridura humana a tots els humans, quilòmetres enllà no existeix la distància. La distància humana entre un ésser i un altre és la mateixa que la que ara sento... quan ja m'he cenyit la samarreta.
I ara hauré d'anar tot el dia amb aquesta condició d'humà.
Demà em tenyiré la samarreta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada