dijous, 26 de febrer de 2015

Je suis... (Yo soy...)

Santiago Vidal


4 comentaris:

  1. Jo no sóc ell, i de fet em fa una rabieta considerable. Però el que no és admissible de cap manera que inhabilitin un jutge per la seva distracció en el temps lliure. Està clar que es té molt cregut el seu paper, però el seu 'divertimento' no l'hauríem acceptat mai, hauria fet més fortuna redactant relats eròtics. Ara, el tracte que li han dispensat és una vergonya. Així funciona España. Així està muntat, i així és com no volem ser nosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser cal una explicació. Tranquil, XeXu, no tinc una crisi d'identitat ni existencial com d'altres cops.
      Uso una sentència que es va fer famosa quan es va atemptar contra la llei d'expressió, diuen. No la vaig usar en aquell moment, però sí ara per denunciar l'atemptat que ha tingut lloc per part dels fonamentalistes espanyols al dret de la llibertat d'expressió que es dóna, normalment, en els estats de dret i no en els dictatorials. A la llibertat d'expressió d'un ciutadà, no d'un jutge, però que té l'ofici de jutge.
      Fonamentalistes espanyols que volen fer resar els nens i nenes i els volen fer creure fins i tot en allò que l'Església ha dit que era mite, una manera d'explicar la realitat i no la veritat absoluta. Fins i tot en això els volen fer creure, analfabets i ignorants en la matèria, perquè així no se sentiran tan sols en la seva ignorància.
      Fonamentalistes espanyols que són impunes davant de la llei i que davant de qualsevol denúncia de corrupció donen les culpes als altres com els nens, mentre treuen els seus playmòbils.
      Els mateixos fonamentalistes espanyols que tu i jo, XeXu, coneixem, i que ja voldríem haver oblidat.

      Elimina
  2. Nois, per més que fa anys que conec els espanyols, mai no m'hauria imaginat que en ple segle XXI farien aquesta mena de coses que fan d manera sistemàtica i contiñuada... Digueu-me innocent, pero em pensava que hi havia coses que jo ja no veuria mai més. M'equivocava i m'escandalitza tot plegat... Aquesta represió ferotge i també el que he sentit sobre l'ensenyament de la religió, propi de l'edat mitjana.

    Voldríem haver oblidat moltes coses, però cada dia, cada dia, cada dia es fan presents encara.

    ResponElimina