diumenge, 30 d’agost del 2015

Guàrdia urbana

Passa per l'avinguda Jaume I de Girona, el semàfor és en groc, perill!... No pot frenar perquè se li encastarà el cotxe de la guàrdia urbana que té al darrere, segueix i s'atura al següent semàfor que és a només a 25 mts al davant, i li diu a la petita del costat:
- Això normalment no s'ha de fer, però ara, parar era perillós... El del darrere potser no hauria pogut frenar...
(Toc, toc, toc...)
- Sí?
- S'ha passat el semàfor en vermell... Documentació...
- Perdoni, però... (i li relata com ha anat el succés).

I el va repetir i repetir: a l'alcalde, a la guàrdia urbana... Fins i tot un dia algú va voler sentir de viva veu el seu relat, però tot va ser endebades, va haver de pagar la multa de 100 euros (que li van reduir a la meitat per pagar-la abans, davant dels avisos d'amics i amigues que li deien que no tenia res a fer; que la paraula de l'autoritat pot ser abusiva però sempre preval encara que no sigui la veritat) i s'ha quedat sense quatre punts. I van amonestar al guarda perquè un altre cop sigui més educat.

I jo em pregunto si a les autoescoles no ens van explicar que això s'havia de fer realment així. És clar, el problema és qui pot demostrar que té la raó... Però llavors ja topem amb l'esgésia que deia Sanxo, vull dir amb l'abús d'autoritat. No hem evolucionat.




1 comentari:

  1. Doncs si, és un abús d'autoritat, però depèn molt de qui et trobis. Un altre segur que t'hagués deixat marxar perquè la situació era la correcta. Si es posa en àmbar quan vas a passar no pots clavar els frens de cop, i menys si portes algú darrere. Però si qui portes darrere és l'autoritat... és una loteria.

    ResponElimina