La terapeuta li deia que fer créixer la massa muscular de manera desorbitada no podia ser bo; que més bé és cosa de talossos. De tota manera, ell no ho creia pas del tot: mens sana in corpore sano i fer forta la massa muscular devia ser bo, podria aguantar més i es faria resistent als embats de la vida.
Un dia va anar al gimnàs i es va trobar una massa muscular que volia aixecar amb les dues mans 60 quilos i ho va fer amb prou feines: estira-deixa-estira... mala cara, va sentir algun so gutural proferit per l'ànima que intentava aixecar els 60 quilos... l'ànima es va aixecar amb prou feines i hi va afegir 10 quilos més.
Des d'aquell dia va dir que fer créixer la massa muscular de manera desorbitada no podia ser bo; que més bé és cosa de talossos.
dimarts, 1 de setembre del 2015
diumenge, 30 d’agost del 2015
Guàrdia urbana
Passa per l'avinguda Jaume I de Girona, el semàfor és en groc, perill!... No pot frenar perquè se li encastarà el cotxe de la guàrdia urbana que té al darrere, segueix i s'atura al següent semàfor que és a només a 25 mts al davant, i li diu a la petita del costat:
- Això normalment no s'ha de fer, però ara, parar era perillós... El del darrere potser no hauria pogut frenar...
(Toc, toc, toc...)
- Sí?
- S'ha passat el semàfor en vermell... Documentació...
- Perdoni, però... (i li relata com ha anat el succés).
I el va repetir i repetir: a l'alcalde, a la guàrdia urbana... Fins i tot un dia algú va voler sentir de viva veu el seu relat, però tot va ser endebades, va haver de pagar la multa de 100 euros (que li van reduir a la meitat per pagar-la abans, davant dels avisos d'amics i amigues que li deien que no tenia res a fer; que la paraula de l'autoritat pot ser abusiva però sempre preval encara que no sigui la veritat) i s'ha quedat sense quatre punts. I van amonestar al guarda perquè un altre cop sigui més educat.
I jo em pregunto si a les autoescoles no ens van explicar que això s'havia de fer realment així. És clar, el problema és qui pot demostrar que té la raó... Però llavors ja topem amb l'esgésia que deia Sanxo, vull dir amb l'abús d'autoritat. No hem evolucionat.
- Això normalment no s'ha de fer, però ara, parar era perillós... El del darrere potser no hauria pogut frenar...
(Toc, toc, toc...)
- Sí?
- S'ha passat el semàfor en vermell... Documentació...
- Perdoni, però... (i li relata com ha anat el succés).
I el va repetir i repetir: a l'alcalde, a la guàrdia urbana... Fins i tot un dia algú va voler sentir de viva veu el seu relat, però tot va ser endebades, va haver de pagar la multa de 100 euros (que li van reduir a la meitat per pagar-la abans, davant dels avisos d'amics i amigues que li deien que no tenia res a fer; que la paraula de l'autoritat pot ser abusiva però sempre preval encara que no sigui la veritat) i s'ha quedat sense quatre punts. I van amonestar al guarda perquè un altre cop sigui més educat.
I jo em pregunto si a les autoescoles no ens van explicar que això s'havia de fer realment així. És clar, el problema és qui pot demostrar que té la raó... Però llavors ja topem amb l'esgésia que deia Sanxo, vull dir amb l'abús d'autoritat. No hem evolucionat.
dissabte, 29 d’agost del 2015
13
Hi ha nits que miro un canal de televisió que es diu "13". "La 13" la diuen, en un perfecte espanyol. De fet, un programa que es diu "Al día. El debate con Carlos Cuesta". Si els vostres televisors no comptabilitzen a l'hora de saber quin és el programa més vist, us el recomano. Acaba cada nit amb un "A levantar España".
Podeu riure, indignar-vos, enfadar-vos, sorprendre-us...
Un dia va sortir un senyor que s'indignava amb Pablo Iglesias perquè havia dit a no sé qui "subnormal" i que si ho feia ell "me echan la caballería... Panda de cabrones".
De pallassades i mentides cada dia. Ara, això sí, els temes preferits són Catalunya i els ajuntaments de Madrid i Barcelona que estan en mans de "Podemos". Són monotemàtics. A Espanya no hi ha res més ni passa res més.
Ara sí, el moderador és molt bo. Si hi ha alguna opinió que va derivant una mica en contra del PP el fa callar, o a algun convidat que no pensa com ell. És el debat del que passa al món? És el seu propi debat, la tirania de la informació.
De fet, en el Tarot el 13 és la mort.
Podeu riure, indignar-vos, enfadar-vos, sorprendre-us...
Un dia va sortir un senyor que s'indignava amb Pablo Iglesias perquè havia dit a no sé qui "subnormal" i que si ho feia ell "me echan la caballería... Panda de cabrones".
De pallassades i mentides cada dia. Ara, això sí, els temes preferits són Catalunya i els ajuntaments de Madrid i Barcelona que estan en mans de "Podemos". Són monotemàtics. A Espanya no hi ha res més ni passa res més.
Ara sí, el moderador és molt bo. Si hi ha alguna opinió que va derivant una mica en contra del PP el fa callar, o a algun convidat que no pensa com ell. És el debat del que passa al món? És el seu propi debat, la tirania de la informació.
De fet, en el Tarot el 13 és la mort.
divendres, 28 d’agost del 2015
De la pàtria
Ahir vaig assistir a una ofrena floral al Fossar de les Moreres. Era un acte d'agermanament de les Illes amb Barcelona amb motiu dels 300 anys de la Guerra de Successió. El Memorial 1714 és una Associació que permet recordar-nos, això, la història; la nostra història. No deixo de visitar el local del Memorial cada 11 de setembre; m'emociona, em fa pensar en la resistència de tantíssimes persones, de les dues velletes que baixen les cadires per assistir a l'acte, perquè no es perden ni un, i de la seva feina cada 11S venent poemes plastificats o trossos de senyera i demanant la voluntat. Cada any hi són, cada any canten Els Segadors de tots els partits i associacions que hi desfilen pel Fossar.
Ahir vaig cantar, abans del setembre, Els Segadors i la tornada de La Balanguera. Em vaig emocionar i vaig sentir que realment assistia a un acte patriòtic important (després us explicaré per què). Ens van deixar llegir les paraules de Ferran Soldevila:
Mallorca i Eivissa apareixeran, mentre duri la lluita, estretament unides a Catalunya, fornint, constantment i generosament, queviures i municions als barcelonins assetjats, fins al punt que d'elles va rebre Barcelona el principal i gairebé únic sosteniment.
I continuen en el full que ens repartiren adreçant-se als compatriotes illencs:
Si, com ens recorda l'escriptor Bartomeu Mestre, el 1932 hi va haver la vinguda de més de 900 mallorquins a Barcelona per celebrar l'aprovació de l'Estatut de Catalunya, la visita que ara ens feu els mallorquins és premonitòria: veniu en un moment àlgid, a un mes just d'anar a votar la nostra llibertat, que ha d'obrir les portes a la llibertat de tota la nació catalana.
L'Associació Memorial 1714 és una mestra, m'han d'ensenyar moltes coses. Ahir de veus públiques només hi havia l'Alfred Bosch.
Avui s'ha realitzat un dels actes importants, la festa dels candidats a Junts pel Sí, els que ens han de dur a la independència. I ho dic en veu baixa: segur que hi havia més d'un dels que ens haurien de representar que no saben ni qui és Andrés Estellés i desconeixen el poema recitat per Montserrat Carulla d'"Assumiràs la veu". Potser crits i folklore... Sort d'en Junqueras que ha fet una mini lliçó d'història. Segons TV3 els més aplaudits han estat els polítics però no és cert. S'ha aplaudit molt la Carme Forcadell, en Llach,després els polítics... Però no sé si el que més aplaudit ha estat ha estat Eduardo Reyes, el representant de Súmate que una mica més i no el deixen parlar cridant "Sú-ma-te" amb un afecte que l'emocionava. En Josep M. Forné, de Lleida, ha recordat que avui l'estat espanyol ha tornat a atacar entrant en ajuntaments i en la casa de CDC, tampoc no poden dir que ningú no ha al·ludit, com ha fet TV3. Potser no hi hauran al·ludit els de Barcelona, però Catalunya és més gran.
Tan gran com canta la cançó: "Catalunya, comtat gran"... l'antiga lletra d'Els Segadors que no hem cantat. No era un acte important per a Catalunya? Potser no valorem prou el que ens toca. Potser només "som" de boca.
Ahir vaig cantar, abans del setembre, Els Segadors i la tornada de La Balanguera. Em vaig emocionar i vaig sentir que realment assistia a un acte patriòtic important (després us explicaré per què). Ens van deixar llegir les paraules de Ferran Soldevila:
Mallorca i Eivissa apareixeran, mentre duri la lluita, estretament unides a Catalunya, fornint, constantment i generosament, queviures i municions als barcelonins assetjats, fins al punt que d'elles va rebre Barcelona el principal i gairebé únic sosteniment.
I continuen en el full que ens repartiren adreçant-se als compatriotes illencs:
Si, com ens recorda l'escriptor Bartomeu Mestre, el 1932 hi va haver la vinguda de més de 900 mallorquins a Barcelona per celebrar l'aprovació de l'Estatut de Catalunya, la visita que ara ens feu els mallorquins és premonitòria: veniu en un moment àlgid, a un mes just d'anar a votar la nostra llibertat, que ha d'obrir les portes a la llibertat de tota la nació catalana.
L'Associació Memorial 1714 és una mestra, m'han d'ensenyar moltes coses. Ahir de veus públiques només hi havia l'Alfred Bosch.
Avui s'ha realitzat un dels actes importants, la festa dels candidats a Junts pel Sí, els que ens han de dur a la independència. I ho dic en veu baixa: segur que hi havia més d'un dels que ens haurien de representar que no saben ni qui és Andrés Estellés i desconeixen el poema recitat per Montserrat Carulla d'"Assumiràs la veu". Potser crits i folklore... Sort d'en Junqueras que ha fet una mini lliçó d'història. Segons TV3 els més aplaudits han estat els polítics però no és cert. S'ha aplaudit molt la Carme Forcadell, en Llach,després els polítics... Però no sé si el que més aplaudit ha estat ha estat Eduardo Reyes, el representant de Súmate que una mica més i no el deixen parlar cridant "Sú-ma-te" amb un afecte que l'emocionava. En Josep M. Forné, de Lleida, ha recordat que avui l'estat espanyol ha tornat a atacar entrant en ajuntaments i en la casa de CDC, tampoc no poden dir que ningú no ha al·ludit, com ha fet TV3. Potser no hi hauran al·ludit els de Barcelona, però Catalunya és més gran.
Tan gran com canta la cançó: "Catalunya, comtat gran"... l'antiga lletra d'Els Segadors que no hem cantat. No era un acte important per a Catalunya? Potser no valorem prou el que ens toca. Potser només "som" de boca.
dilluns, 29 de juny del 2015
Recordatoris
Fa dos mesos i nou dies que moria un professor de Lleida en un institut de Barcelona. I encara el record. Ningú no es mereix la mort... Ningú... Però tampoc l'oblit ni el silenci. Recordo el tractament de la informació, sobretot per la gran Mònica Terribas: "Mares, dueu els nens a l'escola... Nens, aneu a l'escola contents...", i la gran oblidava que hi havia un col·lectiu que no sabia on era i que encara (al dia següent) es preguntava per què havia passat tot allò. Alguns altres periodistes recreant-se en aspectes morbosos. Després la gran Rigau va venir a dir que havia estat un fet puntual i que s'havia d'oblidar. Que aviat que oblidaven que havien mort un professor en un institut de Barcelona! Fins a aquell moment els platós de televisió es van omplir de pedagogs, psicòlegs, psiquiatres... Ni un sol professor.
Els sindicats d'educació es van mantenir en silenci fins que promogueren algun acte, un mes després, que no molestés gaire a la societat.
El ministre Wert concedí al professor la medalla d'Alfons X el Savi a títol pòstum i la Generalitat de Catalunya una càtedra a la UdL i aquests venien a dir que ja en tenia prou.
Vaig deixar de creure en els grans llepaculs per fer un espai al record i a la denúncia que, tot i haver-los escrit, no tingueren la dignitat d'obrir boca.
A hores d'ara només queda el record. El professor, Abel, potser demà hagués començat les vacances. Jo, que no el coneixia, no l'oblidaré mai. Ni tampoc el grau de deshumanització que vam viure i continuem vivint.
dilluns, 15 de juny del 2015
dijous, 11 de juny del 2015
Catàfora
L'anomenada catàfora s'estudia dins de la tipologia textual que els anòmals estudis de batxillerat, proposats per la Conselleria i/o Ministerio, plantegen després d'una nefasta ESO on la majoria dels nens i nenes del país acaben sense saber res quan els objectius pretenen que siguin savis. La catàfora és un recurs, un estil... Per exemple, ara no estic usant cap catàfora.
El cas és que ahir en el magnífic programa Divendres de TV3 tot un seguit d'intel·lectuals del país (del nostre estimat país) com en Xavi Coral, Sílvia Soler, Vicent Sanchis, Maria de la Pau Janer, Tian Riba i algun altre més, potser, que ara no recordo, van aparèixer a la pantalla per fer befa de la pregunta de selectivitat de llengua espanyola i es vanagloriaven de no saber què era una catàfora. Quan acabaren, el magnífic Xavi Coral va dir que deixaven les coses que no servien per a res i que passaven a dedicar-se a aspectes que sí serveixen com debatre com poden quedar els ajuntaments i les comunitats autònomes després de les eleccions.
Que debatre com poden quedar els ajuntaments i les comunitats autònomes no és un fet important, és un divertimento. O almenys que es pugui observar com de subjectiu és què és important i què no. A RAC1 tenen al mag Fèlix que va encertar el resultat del partit de futbol de l'altre dia. Ja veurem com queden els ajuntaments i les comunitats autònomes... Debatre-ho no és pas important. O més important que una catàfora.
Només ens faltava això: que ara tot un seguit de pseudointel·lectuals apareguin a televisió per dir què s'ha d'explicar i què no s'ha d'explicar a les classes -i per tant, susceptible de ser preguntat. Si es pregunta és amb mala llet? No ho negaré. Però només faltava que tots aquests sortissin davant de tot un país a dir que el país el volen més imbècil del que és. Perquè, és clar, la Sílvia Soler deia "Pobrets..." I jo em pregunto: "Pobrets?... Entrava o no entrava?".
TV3 la meva?... A prendre pel sac! Realment és una caixa imbècil.
El cas és que ahir en el magnífic programa Divendres de TV3 tot un seguit d'intel·lectuals del país (del nostre estimat país) com en Xavi Coral, Sílvia Soler, Vicent Sanchis, Maria de la Pau Janer, Tian Riba i algun altre més, potser, que ara no recordo, van aparèixer a la pantalla per fer befa de la pregunta de selectivitat de llengua espanyola i es vanagloriaven de no saber què era una catàfora. Quan acabaren, el magnífic Xavi Coral va dir que deixaven les coses que no servien per a res i que passaven a dedicar-se a aspectes que sí serveixen com debatre com poden quedar els ajuntaments i les comunitats autònomes després de les eleccions.
Que debatre com poden quedar els ajuntaments i les comunitats autònomes no és un fet important, és un divertimento. O almenys que es pugui observar com de subjectiu és què és important i què no. A RAC1 tenen al mag Fèlix que va encertar el resultat del partit de futbol de l'altre dia. Ja veurem com queden els ajuntaments i les comunitats autònomes... Debatre-ho no és pas important. O més important que una catàfora.
Només ens faltava això: que ara tot un seguit de pseudointel·lectuals apareguin a televisió per dir què s'ha d'explicar i què no s'ha d'explicar a les classes -i per tant, susceptible de ser preguntat. Si es pregunta és amb mala llet? No ho negaré. Però només faltava que tots aquests sortissin davant de tot un país a dir que el país el volen més imbècil del que és. Perquè, és clar, la Sílvia Soler deia "Pobrets..." I jo em pregunto: "Pobrets?... Entrava o no entrava?".
TV3 la meva?... A prendre pel sac! Realment és una caixa imbècil.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)