Recordatoris

Fa dos mesos i nou dies que moria un professor de Lleida en un institut de Barcelona. I encara el record. Ningú no es mereix la mort... Ningú... Però tampoc l'oblit ni el silenci. Recordo el tractament de la informació, sobretot per la gran Mònica Terribas: "Mares, dueu els nens a l'escola... Nens, aneu a l'escola contents...", i la gran oblidava que hi havia un col·lectiu que no sabia on era i que encara (al dia següent) es preguntava per què havia passat tot allò. Alguns altres periodistes recreant-se en aspectes morbosos. Després la gran Rigau va venir a dir que havia estat un fet puntual i que s'havia d'oblidar. Que aviat que oblidaven que havien mort un professor en un institut de Barcelona! Fins a aquell moment els platós de televisió es van omplir de pedagogs, psicòlegs, psiquiatres... Ni un sol professor.

Els sindicats d'educació es van mantenir en silenci fins que promogueren algun acte, un mes després, que no molestés gaire a la societat.

El ministre Wert concedí al professor la medalla d'Alfons X el Savi a títol pòstum i la Generalitat de Catalunya una càtedra a la UdL i aquests venien a dir que ja en tenia prou. 

Vaig deixar de creure en els grans llepaculs per fer un espai al record i a la denúncia que, tot i haver-los escrit, no tingueren la dignitat d'obrir boca.

A hores d'ara només queda el record. El professor, Abel, potser demà hagués començat les vacances. Jo, que no el coneixia, no l'oblidaré mai. Ni tampoc el grau de deshumanització que vam viure i continuem vivint.

Instal·lació

Sense adonar-se'n hi féu niu la tristesa i no hi ha manera de desinstal·lar-la.

Catàfora

L'anomenada catàfora s'estudia dins de la tipologia textual que els anòmals estudis de batxillerat, proposats per la Conselleria i/o Ministerio, plantegen després d'una nefasta ESO on la majoria dels nens i nenes del país acaben sense saber res quan els objectius pretenen que siguin savis. La catàfora és un recurs, un estil... Per exemple, ara no estic usant cap catàfora.
El cas és que ahir en el magnífic programa  Divendres de TV3 tot un seguit d'intel·lectuals del país (del nostre estimat país) com en Xavi Coral, Sílvia Soler, Vicent Sanchis, Maria de la Pau Janer, Tian Riba i algun altre més, potser, que ara no recordo, van aparèixer a la pantalla per fer befa de la pregunta de selectivitat de llengua espanyola i es vanagloriaven de no saber què era una catàfora. Quan acabaren, el magnífic Xavi Coral va dir que deixaven les coses que no servien per a res i que passaven a dedicar-se a aspectes que sí serveixen com debatre com poden quedar els ajuntaments i les comunitats autònomes després de les eleccions.
Que debatre com poden quedar els ajuntaments i les comunitats autònomes no és un fet important, és un divertimento. O almenys que es pugui observar com de subjectiu és què és important i què no. A RAC1 tenen al mag Fèlix que va encertar el resultat del partit de futbol de l'altre dia. Ja veurem com queden els ajuntaments i les comunitats autònomes... Debatre-ho no és pas important. O més important que una catàfora.
Només ens faltava això: que ara tot un seguit de pseudointel·lectuals apareguin a televisió per dir què s'ha d'explicar i què no s'ha d'explicar a les classes -i per tant, susceptible de ser preguntat. Si es pregunta és amb mala llet? No ho negaré. Però només faltava que tots aquests sortissin davant de tot un país a dir que el país el volen més imbècil del que és. Perquè, és clar, la Sílvia Soler deia "Pobrets..." I jo em pregunto: "Pobrets?... Entrava o no entrava?".
TV3 la meva?... A prendre pel sac! Realment és una caixa imbècil.