diumenge, 7 de setembre de 2014

On eres..., cuca?

Han passat uns dies i la cuca, sembla, que s'havia amagat, però no, no ha estat així. La cuca ha estat enfeinada amb d'altres assumptes i ha abandonat el seu lloc d'escriptura habitual.
Avui, de fet, s'hi anava a posar però no tenia moltes ganes, però alguna cosa hi havia d'escriure i es deia que tampoc no estava obligada; de fet, la llibertat consisteix precisament en això: no estar obligada a res, fer sempre allò que dicti la consciència sempre i quan no es faci mal a ningú més -vull dir que sempre es pot córrer el risc de fer-se mal a un mateix.
El cas és, deia, que estava a punt d'escriure quan de sobte un ruixat de tristesa ha amarat el cor de la cuca. La cuca s'ha sabut viva i ha recordat allò de com d'important és saber-se trista per poder saber què és l'alegria i s'ha sentit lleugera, encara que ha notat aquell deix de salabror als ulls.
I ha decidit anar-se'n a dormir; "bona nit", diria, educadament.
I l'amic XeXu, encara, li respondria sàviament:
-I tapa't.

3 comentaris:

  1. L'amic XeXu està patint tant la xafogor aquesta nit que segurament no et diria 'tapa't', però sí cobreix-te amb una capa de calidesa que et pugui fer marxar aquesta tristor. Igual que ens podem fer mal a nosaltres mateixos, de vegades la tristesa també ens l'auto-imposem d'alguna manera, i no caldria.

    ResponElimina
  2. A vegades realment ens fem mal a nosaltres mateixos... I és un risc gens menyspreable. Vull dir que passa sovint.

    La cuca fa bé d'escriure, malgrat tot, i de comunicar-se... Això disminueix el risc de fer-se mal.

    A aquesta hora, em sembla molt més adequat dir-li bon dia. Bon dia cuca, bon dia Viu, bon dia XeXu...

    ResponElimina
  3. La cuca no sap què faria sense els amics. Gràcies XeXu. Gràcies Carme.

    ResponElimina