Parlament...

-Corrupto!...
-Tú más que yo!...
-Yo no... Tú estarás marcado por los siglos de los siglos...
-Eso tú...
[...]
-Señor Candycrasibuela...
-Eh?
-Eh?...
-Eh!:

                    DEMOCRÀCIA
                    (assaig general) 
Els figurants que seuen a la dreta 
de l'escenari, que s'intercanviïn
regularment amb els de l'altra banda,
és a dir, amb els que seuen a l'esquerra.
Quan es trobin al mig, es poden dir
tot el que els passi pel cap, des d'insults
a paraules amables, circumspectes,
poden adoptar un aire displicent,
o bé irritat, o de perdonavides,
i fins i tot poden iniciar
un simulacre de baralla física
que el públic sempre sol aplaudir amb ganes.
Un cop ben asseguts a les poltrones
que reprenguin la representació, 
però tenint en compte que els papers
són canviats i cal posar més èmfasi
per tal de fer versemblant l'espectacle.
Comptaré fins a tres.
            --I jo?
           --Un moment.
Vós... què? Vós a aplaudir i encara gràcies.
                                   (Miquel Martí i Pol)