En el record

Et recordo veient les mans gesticulant i la veu ballant. Ballant entre les notes de les síl·labes que configuren els mots adients per dir, per denunciar, per estimar un país. Et recordo, et deixaves el cor entre les síl·labes i creies profundament allò que cantaves perquè ho senties teu, perquè era teu.
Recordo escoltant el magnífic Coral romput i estremir-me entre els cops de la percussió que tanquen el poema i el nínxol de la filla del poeta, i el nínxol de l'habitació del poeta i hom es tanca i s'escolta, sentint que fora hi ha vida. Fora hi ha vida. Encara vivim la vida que ens vas deixar entre acords i lletres, entre recitats de poetes, en l'amor a la pàtria.
Potser no, ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer.
Aviat vindrem i ens trobarem, Ovidi.