La cuca, després de l'estiu, no sabia què fer, si viure o morir; així que es va entaforar fins a la finestra d'una de les torres de la Sagrada Família per poder albirar el món i... vinga badar!
Un dia la Carme li va dir: "Ep! Que som aquí! Hi ha persones magnífiques i t'esperen persones magnífiques". I la cuca va voler baixar, li va costar, però al final ho aconseguí. Així que la cuca és baix, deixa Hegel i se'n va amb Schopenhauer. Deixa de badar i torna al món dels vius. I... sobretot: a rodar pel món.
Gràcies persones magnífiques.
Roda el món i torna al blog, cuca... Puja a laSagrada Fanília i torna a baixar al carrer... I ens alegrem que tornis...
ResponEliminaGràcies per tornar i per seguit la meva estirada del fil...
Una abraçada, cuca...
Ja t'ho vam dir que la cuca podia viure també a l'hivern. Això sí, ben abrigada!
ResponEliminaGràcies!!!
ResponElimina