Per què -em pregunto- només s'ha vençut un escull?... L'editorial no té distribuïdora; el distribueix ella mateixa segons les demandes (i el preu del llibre continua sent com si tingués distribuïdora). L'editorial fa una presentació -o dues a molt estirar- on poden vendre alguns dels exemplars a familiars i amics de l'artista -els salva el coll?... Potser sí.
El lector habitual no pot saber que el producte existeix a no ser que navegui i navegui (de vegades naufragant) per les pàgines d'internet, però no pot saber si escriu bé o no, si li pot agradar o no. Per exemple, a mi m'agradava fullejar els llibres i de tant en tant tenia alguna sorprenent descoberta (ho dic en passat perquè això ja no és actual).
Les llibreries, per una altra banda, amb el benentès que el segon obstacle estigués salvat; és a dir, que poguéssim comptar amb el llibre, tenen la seva política: "no agafem llibres en dipòsit, no, els de poesia no que no m'hi caben; sí, tinc aquella tauleta del racó per a ells... Que no la veu?... Aquella d'allà... Una mica a la dreta entrant cap aquell passadís...I a aquest/a autor/a qui el/la coneix?... No, aquí agafem llibres locals".
Total que entre uns i uns altres continuem vivint del mateix; dels mateixos i de les mateixes que en un bon moment es van apoderar del mercat del llibre. Sense avançar, estàtics, estúpids... Sempre les mateixes imbecil·litats d'una humanitat estancada... Tan estancada que ja fa pudor.
Al marge queden alguns i algunes bons i bones... molt. Però... Que han pogut publicar?
No deixa de ser un negoci i té les seves normes. També és una màfia, però es tracta de fer diners, naturalment. Hi ha altres maneres, però costen molt més temps i esforç, potser també diners, així que qui està disposat a intentar-les?
ResponElimina