dilluns, 8 de setembre del 2014

La cuca poruga

Al Gènesi, llibre de la bíblia, s'esdevé l'explicació del mite de l'increat a través del permís de la llibertat per a la humanitat. Déu, diu la bíblia, va permetre que la humanitat fos lliure.
I ara hi ha gent que li diu a la humanitat catalana que no pot ser lliure, com fa tres-cents anys tampoc no va poder ser-ho i es va haver de sotmetre. Diu que hi ha unes coses, que han creat ells i d'altres, que es diuen lleis, que no els permeten de ser lliures.
Resulta que hi ha gent que no permet el que Déu va permetre.
Es pensen que són més que Déu.
I de prepotents el món n'és ple.
I la cuca té por perquè no sap com acabarà això.
I això és d'una imbecil·litat total i absoluta.
Com alguns prepotents.
Els prepotents són el no-res per a la cuca.
El cor i el sentiment i la raó són més que els prepotents.
Al fons, hi ha la llibertat.

3 comentaris:

  1. Entenc aquesta por cuca... Ningú no sap com acabarà això... Però tenim confiança.
    El cor i el sentiment i la raó i la justïcia i la llibertat... No ho podem pas perdre tot de cop.. Hem de guanyar...

    ResponElimina
  2. De por cada cop en tenim menys, i d'afecció amb aquests prepotents encara menys. S'allunyen, se'n van, cada cop els veiem més petits en la distància, insignificants, com la seva autoritat moral. Serem el que vulguem ser, i això és imparable. Decidirem, i sempre hi ha la possibilitat que decidim quedar-nos amb els prepotents. Però almenys haurem decidit.

    ResponElimina