I arriba el dos
i mossèn Pujol
toca el dos
fins el vint-i-dos
si Déu vol.
- Digueu-me.
- Digueu-li.
-Mossèn Pujol
no és el dos
és el tres
i en un tres
i no res
la camerata no vol
ni el tres per dos
ni cada dos per tres.
Vint-i-dos,
heu vist?
quina barra!
Ja ho diu Montoro
que està fet un toro:
- Devuelva ese oro
y se lo cante el coro.
Es veu que el "coro"
del toro del Montoro
és hisenda
que a mi no m'ha tronat
el que li havia deixat.
I els 16 mil milions
de Catalunya
quan ens els tronarà?
senyor Montoro,
el de l'oro.
Molt parlar
mossèn Pujol,
ja som a dia tres
i no res.
En un tres i no res
tot allò de diners
serà no res.
Mireu en Fabra,
o la casa reial
que està com mai,
deixeu passar el temps
oblideu el tres
i anem al no res.
Ja no deu faltar gaire perquè salti algun altre escàndol i ja no ens recordarem de Pujol, ni de Montoro ni de res. Això va així, tenir-nos distrets i que sembli que fan alguna cosa, però tot continua igual.
ResponElimina