Quan el començament del dia li va fer "Uuuuuh!" la cuca prengué la determinació de no espantar-se i sortir de l'amagatall on havia viscut durant tres dies. Mentre la cuca es pentinava pensava que, efectivament, que el treball dignifiqui és una d'aquelles mentides amb més solera penjada dels camps de concentració més terrorífics de la història de la humanitat.
Efectivament: mals de lumbars, de columnes, nervis, estrès, perillositat física i mental... tot un seguit de realitats que van minvant la nostra vida i la nostra qualitat de vida mentre alguns i algunes, immersos i immerses en aquestes mateixes mentides que diuen vetllar per la nostra salut ens diguin que això és dolent i allò més...
Quan diran la veritat?... Que és realment el treball el que minva la salut i la vida de la humanitat; que no hi ha res més dolent per a la salut que el treballar.
Però no, vinga!... Tothom a callar!
Ben cert, treballar és una puta merda, dit clar i català. Però vivim en un món regit pels diners, i tampoc trobo just que ens els donin sense fer res a canvi, tret que ja ens ho haguem guanyat anteriorment. Treballar és un intercanvi, però en cap cas un goig ni res que ens faci millors persones. Ho fem per interès, i ens paguen perquè les tasques s'han de fer per tirar endavant els països, i aquestes han d'estar ben repartides, perquè es faci de tot. Jo poso un granet de sorra i tu em pagues. Punt. La dignitat millor l'aconseguim d'altres maneres.
ResponEliminaPotser sí que teniu raó. Tot això és una mentida i tantes coses més que ho són. Però si volem menjar i viure, no ens queda més remei que treballar, ens agradi o no. I posats a treballar, mirem de patir-ho el menys possible. Agafem-nos-ho bé...
ResponEliminaA mi no em paguen a mi em retallen. On és la dignitat?... En el sacrifici que faig per al meu poble? Ja veig el dia de demà:
ResponElimina- Mireu, l'estàtua a la cuca que va morir retallada...I treballada...- respondrà l'eco.
Que bona que ets, Carme!
ResponElimina