S'entafora pel forat de la vida i albira les notes de color que es mostren. La vida ha pres una dimensió bella, estranya, per allò que té de paradoxal entre la bellesa i la crueltat amb què es mostra de vegades. La cuca s'ha dit que no s'hi valen els ressentiments i se sent feliç.
Només té por al futur. La cuca sap que en el futur hi ha la mort i que els humans només fan que repetir: "a l'estiu tota cuca viu", i que l'estiu s'acaba. I que l'estiu s'acaba... Hom ja ho va repetir ahir. I hom també va dir que s'atansava l'uh de setembre, i que també fa por. I la cuca nota com els conglomerats de les pors fan por i destrueixen l'esperança. No, no... La borratxera d'ahir va ser una mala passa: una gota de més.
La cuca no s'emborratxa, la cuca viu.
I la cuca ha decidit enamorar-se, sortir enfora per sentir les notes de color amb l'oïda i la vista i recrear-se; sí, tornar-se a crear. Si cada dia es torna a crear, la dimensió de la vida no només serà magnífica, serà nova a cada moment.
La cuca ha pensat per un moment que si ho hagués fet abans... Però és que ningú no li havia ensenyat a viure; només li havien ensenyat la por.
Però ara ja sap viure, i ha d'entendre que la vida no fa por. A més, a jutjar per la calor que tinc ara mateix, a l'estiu encara li queda molt per marxar, per més que arribi l'u de setembre. Si aquest és especial per alguna altra cosa ja no hi entro, però encara serà estiu.
ResponEliminaÉs que a la cuca li fa por l'uh! de setembre perquè torna a currar. I què si estiu però la cuca curra?... La vida no ha de fer por. Re no ha de fer por, però el futur allí està: inamovible, quiet, esperant...
ResponEliminaEl futur no és inamovible, el futur el construïm mica en mica amb el nostre dia a dia. Guarda sorpreses, clar que sí. Però no tot són sorpreses. Podem bellugar el timó una mica cap a un costat o cap a l'altre, amb les nostres decisions de cada dia.
ResponEliminaAra l'1 de setembre, que és avui, fa "respecte" a molta gent... això és ben cert.
Tens raó, Carme, però allà on es troben les paral·leles hi ha la mort. Haurem pogut moure la manera d'arribar-hi, però allí està, inamovible, expectant.
ResponEliminaSaps, Viu? Jo que em considero prou afortunada per la vida. No tinc cap problema greu de salut, puc treballar i menjar cada dia. Tinc una família que funciona prou bé. Tinc amics i amigues... Etc... Fins i tot amb tot això a vegades penso que sort hi ha que la mort ens espera al final. Com un alliberament d'aquest món, que malgrat la meva sort, no m,agrada gens...
ResponElimina