La cuca viu...

S'entafora pel forat de la vida i albira les notes de color que es mostren. La vida ha pres una dimensió bella, estranya, per allò que té de paradoxal entre la bellesa i la crueltat amb què es mostra de vegades. La cuca s'ha dit que no s'hi valen els ressentiments i se sent feliç.
Només té por al futur. La cuca sap que en el futur hi ha la mort i que els humans només fan que repetir: "a l'estiu tota cuca viu", i que l'estiu s'acaba. I que l'estiu s'acaba... Hom ja ho va repetir ahir. I hom també va dir que s'atansava l'uh de setembre, i que també fa por. I la cuca nota com els conglomerats de les pors fan por i destrueixen l'esperança. No, no... La borratxera d'ahir va ser una mala passa: una gota de més.
La cuca no s'emborratxa, la cuca viu.
I la cuca ha decidit enamorar-se, sortir enfora per sentir les notes de color amb l'oïda i la vista i recrear-se; sí, tornar-se a crear. Si cada dia es torna a crear, la dimensió de la vida no només serà magnífica, serà nova a cada moment.
La cuca ha pensat per un moment que si ho hagués fet abans... Però és que ningú no li havia ensenyat a viure; només li havien ensenyat la por.

Corre, corre...

Aquest post és una tragèdia.

-Qui guanyarà? La cuca o l'estiu? Passarà la cuca o passarà l'estiu? Si a l'estiu tota cuca viu ja s'atansa el moment de l'enterrament.
-No! La tardor entra tardana i encara ens queda una mica de temps.
-Ja però en el meu lloc de treball em reclamaran un  UH! de setembre i això sí que és una tragèdia. S'haurà acabat l'estiu.
-I la cuca?
-La cuca? La cuca ja va borratxa...
No, no patiu... La farem viure entre posts... Si voleu, és clar.

Trajecte

Els carrers angoixosos de la solitud duen a la mort. De fet, tots els carrers duen al mateix indret, però no hi ha via més tràgica que aquella que s'emprèn pel carrer de la solitud.
De fet, potser, més tràgica que la mateixa mort és la solitud.

Triar és dur

Deien que Triadú arran de la seva Antologia va haver-se de sentir allò de: "En Triadú tria dur". Jaume Vallcorba ens ha deixat. I ha deixat de triar. No sempre es tria a gust de tothom, però hi ha un aspecte que a Catalunya, si en realitat volem que vagi creixent, potser ens hauríem de posar al cap: de vegades cal fer sacrificis.
Vull dir sacrificis per donar a conèixer algú i tenir un catàleg més que interessant. A veure, posem el màxim d'objectivitat en les nostres afirmacions (no tota, no sempre és possible, tot i que potser demanaré el màxim de la nostra objectivitat): si a mi em demanessin una editorial del segle XX a Catalunya prendré posició, evidentment, pels Llibres del Mall -ben editats, amb una aposta per joves promeses o no, amb una intenció de donar a conèixer autors catalans a fora (Espriu a Espanya, per exemple)...- que tenien tota una sèrie de característiques de les quals hi havia un poble que se'n podia enorgullir.
I si va haver problemes de diners o no sé què... Tampoc ningú no ho sap, o gairebé ningú.
Vallcorba se la va jugar, però no gaire. Sabia per on anava o amb qui jugar-se-la i com fer-ho per fer-ne propaganda (màrqueting, diríem). En va oblidar molts, moltíssims...
No se la va jugar. La seva edició de Foix passarà a una història anecdòtica. Fins i tot d'aquest autor ens serà el referent la d'edicions 62, perquè la seva edició, les seves edicions, van ser molt cares.

¿Per què no ens la juguem pel nostre poble?

Girant a la dreta...

Faré fora la por pel costat horribilis.

Record

La mare sempre em deia:
- En qualsevulla cantonada pots trobar una gran sorpresa...
Cada dia a cada cantonada l'espero.
- Gràcies mare.

Conceptes

- Teniu alguna cosa per la diarrea?
- Descomposició.
- Sí, per a conceptes descompostos... però que molt descompostos...
- Sí. Fortasec.
- Millor que sigui Extrafortasec.
- Tan malament?
- I doneu-me també quelcom que no traspassi...
- Que no traspassi? De què parlem?
- Parlem d'anar secs, com em dèieu abans.
- Extrasecs.
- Sigui, doncs.

L'estiu ja les té aquestes coses, sempre ens extralimitem o apaguem massa bastament la calor estomacal amb alguna beguda massa freda que provoca alguna reacció massa desagradable, però que molt massa desagradable.
La flora intestinal que l'hem morta l'hem d'anar recomponent i enlloc d'estiu sembla més una primavera: tot l'estómac ple de flors.
I és que ja se sap, hi ha coses que no poden canviar i : a l'estiu, tota cuca viu...