Deien que Triadú arran de la seva Antologia va haver-se de sentir allò de: "En Triadú tria dur". Jaume Vallcorba ens ha deixat. I ha deixat de triar. No sempre es tria a gust de tothom, però hi ha un aspecte que a Catalunya, si en realitat volem que vagi creixent, potser ens hauríem de posar al cap: de vegades cal fer sacrificis.
Vull dir sacrificis per donar a conèixer algú i tenir un catàleg més que interessant. A veure, posem el màxim d'objectivitat en les nostres afirmacions (no tota, no sempre és possible, tot i que potser demanaré el màxim de la nostra objectivitat): si a mi em demanessin una editorial del segle XX a Catalunya prendré posició, evidentment, pels Llibres del Mall -ben editats, amb una aposta per joves promeses o no, amb una intenció de donar a conèixer autors catalans a fora (Espriu a Espanya, per exemple)...- que tenien tota una sèrie de característiques de les quals hi havia un poble que se'n podia enorgullir.
I si va haver problemes de diners o no sé què... Tampoc ningú no ho sap, o gairebé ningú.
Vallcorba se la va jugar, però no gaire. Sabia per on anava o amb qui jugar-se-la i com fer-ho per fer-ne propaganda (màrqueting, diríem). En va oblidar molts, moltíssims...
No se la va jugar. La seva edició de Foix passarà a una història anecdòtica. Fins i tot d'aquest autor ens serà el referent la d'edicions 62, perquè la seva edició, les seves edicions, van ser molt cares.
¿Per què no ens la juguem pel nostre poble?
Quaderns Crema ha estat una editorial que estava allà, sense més. És la meva visió. Tots sabem com funciona avui el Grup 62, però segueix sent el referent en català, potser perquè porta els productes més de masses. Com que podríem ser que sóc neòfit en aquest món, no conec els grans pesos pesants de l'edició en català, dels quals hem tingut un parell o tres de pèrdues els darrers temps, però el meu desconeixement em fa no sentir-ho en excés. Tinc uns quants Quaderns Crema a les lleixes, és clar, però no sé si arriben al 5% dels Grup 62 que tinc. No sé la relació de tot això amb jugar-se-la pel poble, però sé que els editors avui en dia no se la juguen massa.
ResponEliminaÉs clar, XeXu, el grup 62 és qui domina el mercat català avui en dia. Jugar-se-la significa anar una mica com els de Llibres del Mall que feien una mena de balança entre els nous escriptors i els consagrats, com Espriu i Martí Pol que venien a aguantar una mica l'editorial (i després. d'altres és clar). La meva pregunta és per què això no es veu avui en dia, i si es publica, de vegades porqueria és, de vegades també, per amiguisme?
ResponElimina