Els carrers angoixosos de la solitud duen a la mort. De fet, tots els carrers duen al mateix indret, però no hi ha via més tràgica que aquella que s'emprèn pel carrer de la solitud.
De fet, potser, més tràgica que la mateixa mort és la solitud.
Hi ha persones que s'han sentit soles i se senten soles (tot i estar acompanyades físicament per d'altres) tota la vida sense solució vital. Quan la solitud s'arrapa al cor, o a l'ànima, amb aquella sensació d'angoixa existencial no està de més, de vegades, desitjar la mort. Llavors sí que la mort es converteix en una solució per a la solitud. El drama humà continua sent, en aquests casos, una terrible tragèdia.
És una mica relatiu. La solitud pot tenir solució, encara que no ho sembli, però la mort no.
ResponEliminaHi ha persones que s'han sentit soles i se senten soles (tot i estar acompanyades físicament per d'altres) tota la vida sense solució vital. Quan la solitud s'arrapa al cor, o a l'ànima, amb aquella sensació d'angoixa existencial no està de més, de vegades, desitjar la mort. Llavors sí que la mort es converteix en una solució per a la solitud. El drama humà continua sent, en aquests casos, una terrible tragèdia.
ResponElimina