-Xssss...
-Ep!...
-Què?
-Uf!
-Saps?
-Dis!
-Tinc...
-Què?
-Punts!
-Ah!
-Sóc
-Què?
-Reu.
- I
què
has
fet?
-No
sé...
Mai
no
sé.
(Si a la natura la veus pintar, hi ha alguna cosa que no és clara ni natural.
En aquest país, des de fa un temps quan se cita la gent a declarar ningú no sap, ni ningú no sabrà.
El més fotut és que el que fan els quatre de dalt s'encomana a la natura; per tant, les dimensions de les faltes dels de dalt no són pas petites; i algú no fa bé si es ressent l'univers. No, no dubto de la bondat, de l'honradesa i de la humanitat de les marietes).
Participació als relats de la Carme, fotografia d'en Xavier
La natura pinta sempre... No es cansa de fer colors...
ResponEliminaI les marietes cada cop me les pinteu més humanes.
Gràcies per participar als meus relats d'estiu, Viu. Una manera com qualsevol altra de viure a l'estiu.
Sí, ara només ens caldria destrossar menys la natura.
ResponEliminaPobres marietes, vols dir que es mereixen tanta incredulitat per part teva?
ResponEliminaNo, XeXu... Les pobres marietes són unes altres pobres víctimes del sistema... Unes més.
ResponElimina