En els diaris res de nou,
tot són històries per a no dormir.
La guerra esclata lluny d’ací
i mai no els esguita la sang
ni als periodistes ni als botxins.
La terra és plana perquè ho diu
l’informatiu de Canal9:
la pluja ocupa els titulars,
Camps inaugura un hospital,
successos, falles i futbol.
La mordassa quotidiana,
Les tisores de la Inquisició.
La mentida és moneda de canvi
en el regne de l’ambigüitat.
Estem farts d’observar
sempre el mateix angle
de la realitat.
L’apocal·lipsi ja ha arribat
a les pantalles de mig món,
via satèl·lit assistim
al nostre fatídic destí,
acomodats en el sofà.
El pa i el circ assegurats
per a un país anestesiat,
que ni tan sols mostra les dents
quan alguns membres del govern
són acusats de corrupció.
No sé què faríem sense aquests artistes que, encara, com en l'època modernista, volen treure el poble del món dels adormits. I encara ens resistim.
Pau Alabajos va publicar el 2013 un nou disc que es titula Pau Alabajos DIU Mural del País Valencià de Vicent Andrés Estellés. Una llàstima que, potser, hagi passat sense pena ni glòria. A Catalunya no es pot trobar i me'l van haver de portar de València -no hi ha res com tenir bones i grans amistats. Un llibre en format CD que conté tots els poemes que recita Pau Alabajos, un total de quinze, amb un acompanyament de música, normalment de l'anomenada clàssica. No m'interessa que es pugui trobar al youtube: l'edició del treball en llibre i en CD no té comparació.
Una altra bona obra del cantautor. No dubtaria a dir que té la referència del magnífic i enyorat -per alguns- Ovidi Montllor. Veu greu i potent per posar èmfasi en els versos estellesians. Tot i això, encara hauria alguns aspectes a millorar, però sense cap mena de dubte que es tracta d'un magnífic treball.
La tria dels poemes del magne Mural de Vicent Andrés Estellés ja encén la curiositat, però apagada la curiositat queda aquell regust de felicitat d'haver escoltat una obra interessant i aquell regust de buit de qui n'espera més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada