"La cuca" és un sintagma nominal constituït per un determinant article i un nom o, altrament anomenat, substantiu. "Viu" no és, no, un sintagma adjectival... no; es tracta d'un verb en una tercera persona del singular del present d'indicatiu. I el verb és una acció; en aquest cas és l'acció que fa la cuca; més ben dit, un estat, perquè "viu" representa un estat: si és en català, és l'estat català.
Per tant, benvinguts i benvingudes al lloc dels vius i de les vives. Això és a l'estiu.
Un 13 d'agost del dos mil 14, la cuca viu.
Per molts anys!
Per molts anys pugui viure la cuca, doncs!
ResponEliminaCom que és l'estiu, jo també visc, com la cuca... Tant intensament com puc i com sé. Però quan sigui tardor i hivern doncs ... Intentaré seguir vivint, mentre quedi vida.
I que visqui per temps. T'he vist a ca la Carme i t'aniré seguint la pista, que sempre fa bo que hi hagi noves incorporacions! M'encanta veure néixer blogs.
ResponEliminaGràcies amiga, gràcies amic. A viure i a compartir! Gràcies per ser-hi i endavant!
ResponElimina